La dignitat de Catalunya

Avui, en una iniciativa sense precedents, El Periòdico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa, publiquen un editorial conjunt que trobareu reproduït a continuació.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al•lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

El PSC Manresa crea una sectorial d’Economia i Treball

L’Agrupació de Manresa del PSC va constituir formalment la setmana passada una sectorial d’Economia i Treball. El nou grup de treball, integrat inicialment per catorze membres –està obert a tothom qui vulgui participar-hi–, farà propostes i promourà activitats encaminades a millorar Manresa i el seu entorn. “Com a partit ens hem de plantejar contínuament què podem fer pels aturats i què podem aportar a la nostra ciutat i la nostra comarca des del punt de vista econòmic i social, especialment en els moments difícils”, afirma José Luis Irujo, primer secretari del PSC Manresa.

L’actual situació de crisi econòmica obliga la sectorial a fixar com a prioritaris els temes d’ocupació i cohesió social, tot i que, segons Irujo, “no s’oblidaran àmbits com l’emprenedoria, la dinamització empresarial, industrial i comercial, les TIC o la societat de la informació”. Per aquest motiu, el grup de treball té com a objectiu estratègic promoure la concertació entre Administració, empresaris i sindicats per tal d’arribar a un consens en els temes relacionats amb el treball, els processos productius i la configuració d’una nova realitat econòmica.

La sectorial d’Economia i Treball està coordinada per Alain Jordà, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Manresa, i Jonatan Triviño, membre de l’Executiva de l’Agrupació i primer secretari de la JSC Manresa. “Al grup hi ha companys que han ocupat o ocupen càrrecs públics, com el Jordi Valls o el Joaquim Garcia [delegat de PTOP a la Catalunya central], i també n’hi ha que no”, explica Irujo. La sectorial també promourà el debat en el si dels socialistes manresans i organitzarà xerrades, entre altres activitats.

Per altra banda, la sectorial manresana participarà activament en la propera Convenció Municipal del PSC, que tindrà lloc el 7 de novembre a Barcelona.

La JSC Manresa demana suport a la moció sobre diversitat sexual “per respecte als drets humans”

Els i les joves socialistes de Manresa fan una crida al conjunt de grups polítics municipals perquè donin suport a la moció per declarar la ciutat “respectuosa amb la diversitat sexual”.

Jonatan Triviño, primer secretari de la JSC Manresa, opina que “es tracta d’un text assumible no només per l’esquerra, sinó per totes les forces polítiques que diuen respectar els drets humans”. “El PP i alguns sectors de CiU, després d’oposar-se a lleis com la del matrimoni homosexual, tindran a Manresa l’oportunitat de demostrar que defensen la igualtat real de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals”, afegeix.

Triviño destaca que el col•lectiu LGTB es troba “desemparat” a Manresa i a la Catalunya central, ja que, a diferència de Barcelona, no hi ha “cap teixit associatiu que canalitzi la lluita pels seus drets”, ni s’havia plantejat mai “la defensa d’aquests drets des del punt de vista institucional”. “Per això des de la Joventut Socialista de Manresa ens mullem per la seva igualtat i visibilitat i volem impulsar aquesta moció, que el PSC no ha dubtat a fer seva”, explica.

Els i les joves socialistes de Manresa agraeixen al Grup Municipal Socialista que presenti la proposta, i creuen que els socialistes “han refermat, una vegada més, el seu compromís amb la igualtat i la llibertat de les persones” –en paraules de Triviño–. La moció es sotmetrà a consideració del Ple Municipal el proper dilluns, 15 de juny.

El PSC Manresa presentarà una moció perquè Manresa es comprometi amb els drets LGTB

A proposta de la JSC Manresa, el Grup Municipal Socialista portarà al proper Ple una moció perquè la ciutat es declari “respectuosa amb la diversitat sexual” i “contrària a la discriminació de les persones per raó de la seva orientació i /o identitat sexual”.

El PSC sotmetrà a consideració del Ple municipal, el proper 15 de juny, una moció perquè Manresa es declari favorable als drets LGTB i contrària a la discriminació per raons d’orientació i/o identitat sexual. La moció també proposa que la ciutat se sumi, d’ara endavant, “a la commemoració del Dia de l’Orgull LGTB”. Aquesta commemoració es traduiria en “el desplegament d’una bandera gai a la façana de l’Ajuntament” durant “el cap de setmana del 26 al 28 de juny”.

És la primera vegada que una força política planteja, a la capital del Bages, una reivindicació institucional dels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. La moció parteix d’una proposta de la Joventut Socialista de Manresa, que el PSC ha fet seva. El text denuncia que “més de 80 països de tot el món encara condemnen les relacions entre persones del mateix sexe [...], vuit dels quals amb pena de mort”, i considera que aquesta “violació flagrant dels drets humans” requereix “una decidida resposta internacional”.

Per altra banda, la moció fa esment dels “històrics avenços” que s’han produït a Catalunya i Espanya en els darrers anys pel que fa als drets LGTB, però adverteix que “cal seguir treballant per l’educació en igualtat, pel respecte i per la visibilitat d’aquest col•lectiu”. Per aquest motiu, els socialistes manresans volen que la capital del Bages i també Catalunya “siguin un referent internacional d’esperança i d’igualtat que recolzi la legítima reivindicació del moviment LGTB internacional”.

Manifest de la JSC en motiu del Dia Internacional del Treball

Al 2007 l’economia espanyola creixia a taxes properes al 3,7%. Amb una taxa de desocupació de poc més del 8%, el país experimentava el període de creixement sostingut més dilatat de tota la democràcia. Catalunya, amb un creixement del 3,5% i una taxa d’atur de 6,5 punts percentuals, es situava com a actor fonamental d’aquest procés. Al 2009 les dades macroeconòmiques situen formalment l’economia espanyola en un episodi de recessió, en què les taxes d’atur a Espanya i Catalunya sobrepassen ja el 17 i 16% respectivament. Per tant, estem vivint una situació de greu crisi econòmica.

La magnitud de la davallada i la celeritat en el canvi de cicle requereixen d’una reflexió profunda, que reconegui la insostenibilitat de l’actual model de creixement econòmic. En el necessari procés de transformació productiva que ara afrontem, el paper que juguin els joves resultarà fonamental.

La JSC no pot acceptar en cap cas que la situació actual de crisi suposi una retallada dels drets laborals aconseguits per la lluita incansable de la classe treballadora i denuncia doncs la inoportunitat de les teories neoliberals, perquè els que tenen menys no han de pagar els descosits creats pels que tenen més.

Reivindiquem un acord ampli, de tots els agents socials, institucions i ciutadans en pro d’un compromís per avançar, per progressar conjuntament.

Des de la JSC reclamem una aposta en ferm per la contractació estable i indefinida, dotant els diferents actors econòmics dels incentius necessaris per fer-la efectiva.

Seguim reclamant que el salari mínim interprofesional es situï com a mínim en els 1000 euros. L’increment de la capacitat adquisitiva en consonància amb el nivell general de vida és fonamental per tal de garantir una veritable igualtat d’oportunitats.

Apostem per donar molt més pes a l’economia productiva, incentivar la inversió en I+D i en la formació i qualificació dels treballadors, promoure una correcta organització de la producció, buscar eficàcia i eficiència en les operacions i en els usos dels temps i fomentar la innovació.

Al llarg de la història, sempre que hi ha hagut un daltabaix econòmic important, s’ha treballat conjuntament, cadascú des de la seva responsabilitat, participant en comú dels sacrificis, però també dels beneficis posteriors. Així és com es va construir l’Estat del benestar després de la catàstrofe de la Segona Guerra Mundial.

Ara més que mai: Tots Junts Guanyarem el Combat.