Blog de Jonatan Triviño

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T12:22:00.000-08:00

Avui, en una iniciativa sense precedents, El Periòdico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa, publiquen un editorial conjunt que trobareu reproduït a continuació.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al•lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

El PSC Manresa crea una sectorial d’Economia i Treball

2009-10-22T10:31:00.000-07:00

L’Agrupació de Manresa del PSC va constituir formalment la setmana passada una sectorial d’Economia i Treball. El nou grup de treball, integrat inicialment per catorze membres –està obert a tothom qui vulgui participar-hi–, farà propostes i promourà activitats encaminades a millorar Manresa i el seu entorn. “Com a partit ens hem de plantejar contínuament què podem fer pels aturats i què podem aportar a la nostra ciutat i la nostra comarca des del punt de vista econòmic i social, especialment en els moments difícils”, afirma José Luis Irujo, primer secretari del PSC Manresa.

L’actual situació de crisi econòmica obliga la sectorial a fixar com a prioritaris els temes d’ocupació i cohesió social, tot i que, segons Irujo, “no s’oblidaran àmbits com l’emprenedoria, la dinamització empresarial, industrial i comercial, les TIC o la societat de la informació”. Per aquest motiu, el grup de treball té com a objectiu estratègic promoure la concertació entre Administració, empresaris i sindicats per tal d’arribar a un consens en els temes relacionats amb el treball, els processos productius i la configuració d’una nova realitat econòmica.

La sectorial d’Economia i Treball està coordinada per Alain Jordà, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Manresa, i Jonatan Triviño, membre de l’Executiva de l’Agrupació i primer secretari de la JSC Manresa. “Al grup hi ha companys que han ocupat o ocupen càrrecs públics, com el Jordi Valls o el Joaquim Garcia [delegat de PTOP a la Catalunya central], i també n’hi ha que no”, explica Irujo. La sectorial també promourà el debat en el si dels socialistes manresans i organitzarà xerrades, entre altres activitats.

Per altra banda, la sectorial manresana participarà activament en la propera Convenció Municipal del PSC, que tindrà lloc el 7 de novembre a Barcelona.

La JSC Manresa demana suport a la moció sobre diversitat sexual “per respecte als drets humans”

2009-06-11T11:12:00.000-07:00

Els i les joves socialistes de Manresa fan una crida al conjunt de grups polítics municipals perquè donin suport a la moció per declarar la ciutat “respectuosa amb la diversitat sexual”.

Jonatan Triviño, primer secretari de la JSC Manresa, opina que “es tracta d’un text assumible no només per l’esquerra, sinó per totes les forces polítiques que diuen respectar els drets humans”. “El PP i alguns sectors de CiU, després d’oposar-se a lleis com la del matrimoni homosexual, tindran a Manresa l’oportunitat de demostrar que defensen la igualtat real de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals”, afegeix.

Triviño destaca que el col•lectiu LGTB es troba “desemparat” a Manresa i a la Catalunya central, ja que, a diferència de Barcelona, no hi ha “cap teixit associatiu que canalitzi la lluita pels seus drets”, ni s’havia plantejat mai “la defensa d’aquests drets des del punt de vista institucional”. “Per això des de la Joventut Socialista de Manresa ens mullem per la seva igualtat i visibilitat i volem impulsar aquesta moció, que el PSC no ha dubtat a fer seva”, explica.

Els i les joves socialistes de Manresa agraeixen al Grup Municipal Socialista que presenti la proposta, i creuen que els socialistes “han refermat, una vegada més, el seu compromís amb la igualtat i la llibertat de les persones” –en paraules de Triviño–. La moció es sotmetrà a consideració del Ple Municipal el proper dilluns, 15 de juny.

El PSC Manresa presentarà una moció perquè Manresa es comprometi amb els drets LGTB

2009-06-08T10:54:00.000-07:00

A proposta de la JSC Manresa, el Grup Municipal Socialista portarà al proper Ple una moció perquè la ciutat es declari “respectuosa amb la diversitat sexual” i “contrària a la discriminació de les persones per raó de la seva orientació i /o identitat sexual”.

El PSC sotmetrà a consideració del Ple municipal, el proper 15 de juny, una moció perquè Manresa es declari favorable als drets LGTB i contrària a la discriminació per raons d’orientació i/o identitat sexual. La moció també proposa que la ciutat se sumi, d’ara endavant, “a la commemoració del Dia de l’Orgull LGTB”. Aquesta commemoració es traduiria en “el desplegament d’una bandera gai a la façana de l’Ajuntament” durant “el cap de setmana del 26 al 28 de juny”.

És la primera vegada que una força política planteja, a la capital del Bages, una reivindicació institucional dels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. La moció parteix d’una proposta de la Joventut Socialista de Manresa, que el PSC ha fet seva. El text denuncia que “més de 80 països de tot el món encara condemnen les relacions entre persones del mateix sexe [...], vuit dels quals amb pena de mort”, i considera que aquesta “violació flagrant dels drets humans” requereix “una decidida resposta internacional”.

Per altra banda, la moció fa esment dels “històrics avenços” que s’han produït a Catalunya i Espanya en els darrers anys pel que fa als drets LGTB, però adverteix que “cal seguir treballant per l’educació en igualtat, pel respecte i per la visibilitat d’aquest col•lectiu”. Per aquest motiu, els socialistes manresans volen que la capital del Bages i també Catalunya “siguin un referent internacional d’esperança i d’igualtat que recolzi la legítima reivindicació del moviment LGTB internacional”.

Manifest de la JSC en motiu del Dia Internacional del Treball

2009-05-01T03:03:00.000-07:00

Al 2007 l’economia espanyola creixia a taxes properes al 3,7%. Amb una taxa de desocupació de poc més del 8%, el país experimentava el període de creixement sostingut més dilatat de tota la democràcia. Catalunya, amb un creixement del 3,5% i una taxa d’atur de 6,5 punts percentuals, es situava com a actor fonamental d’aquest procés. Al 2009 les dades macroeconòmiques situen formalment l’economia espanyola en un episodi de recessió, en què les taxes d’atur a Espanya i Catalunya sobrepassen ja el 17 i 16% respectivament. Per tant, estem vivint una situació de greu crisi econòmica.

La magnitud de la davallada i la celeritat en el canvi de cicle requereixen d’una reflexió profunda, que reconegui la insostenibilitat de l’actual model de creixement econòmic. En el necessari procés de transformació productiva que ara afrontem, el paper que juguin els joves resultarà fonamental.

La JSC no pot acceptar en cap cas que la situació actual de crisi suposi una retallada dels drets laborals aconseguits per la lluita incansable de la classe treballadora i denuncia doncs la inoportunitat de les teories neoliberals, perquè els que tenen menys no han de pagar els descosits creats pels que tenen més.

Reivindiquem un acord ampli, de tots els agents socials, institucions i ciutadans en pro d’un compromís per avançar, per progressar conjuntament.

Des de la JSC reclamem una aposta en ferm per la contractació estable i indefinida, dotant els diferents actors econòmics dels incentius necessaris per fer-la efectiva.

Seguim reclamant que el salari mínim interprofesional es situï com a mínim en els 1000 euros. L’increment de la capacitat adquisitiva en consonància amb el nivell general de vida és fonamental per tal de garantir una veritable igualtat d’oportunitats.

Apostem per donar molt més pes a l’economia productiva, incentivar la inversió en I+D i en la formació i qualificació dels treballadors, promoure una correcta organització de la producció, buscar eficàcia i eficiència en les operacions i en els usos dels temps i fomentar la innovació.

Al llarg de la història, sempre que hi ha hagut un daltabaix econòmic important, s’ha treballat conjuntament, cadascú des de la seva responsabilitat, participant en comú dels sacrificis, però també dels beneficis posteriors. Així és com es va construir l’Estat del benestar després de la catàstrofe de la Segona Guerra Mundial.

Ara més que mai: Tots Junts Guanyarem el Combat.

Continuarem treballant per la República

2009-04-14T14:46:00.000-07:00

Amb motiu del 78è aniversari de la proclamació de la II República la Joventut Socialista de Catalunya vol manifestar públicament la rellevància que atorga a aquest esdeveniment de la nostra història. La II República és un referent de progrés i de valentia política i per als i les joves i socialistes de Catalunya. És un model a seguir que inspira el nostre pensament polític i que ens empeny dia a dia a continuar amb la nostra lluita.

Front a aquells que han volgut desvirtuar i amagar, de manera miserable, tots els avenços i les llibertats que la II República va suposar per a la nostra societat, la Joventut Socialista de Catalunya continuarà treballant. Perquè els i les joves hem de conèixer la nostra història per saber qui som realment i hem de reconèixer el valor de tot el que suposà el que fou un dels períodes més plens del nostre passat.

Front a aquells que han volgut que oblidem la lluita de milers i milers de persones defensores de la democràcia, de la igualtat, de la llibertat i de la justícia, la Joventut Socialista de Catalunya seguirà treballant. Perquè és de justícia que la societat i el futur reconeguin l’enorme sacrifici que, per a molts fins i tot va suposar deixar la vida, de tots aquells que enfront la barbàrie i el feixisme es van convertir en els més dignes i valerosos defensors de la voluntat sobirana del poble.

La democràcia i la llibertat formen part de la nostra societat després d’una guerra cruel, injusta i il·legítima i de gairebé quaranta anys de foscor, de repressió i de manca de llibertats. Aquest és, segurament, el millor homenatge, un homenatge constant a totes aquelles persones que van fer possible la II República i que van lluitar, posteriorment, en la seva defensa.

No ens cansem ni ens cansarem mai de proclamar que ens considerem hereus de la II República i que els seus valors són també els nostres. Som hereus, també, de la seva lluita, de la seva il·lusió i de la seva empenta per construir un món millor. Un món més just, més lliure, amb major igualtat i amb democràcia. Per aquest motiu no cessarem mai de proclamar el nostre compromís amb la República.

Continuarem treballant per la República

2009-04-14T14:37:00.000-07:00

Manifest del PSC amb motiu del Dia Internacional de les Dones

2009-03-08T04:06:00.000-07:00

Les dones i els homes socialistes commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones.

Un dia ple de reivindicacions i d´esperances. La situació actual de crisi econòmica fa que l´assentament d´un nou model econòmic i social més equitatiu i igualitari esdevingui més imprescindible que mai, i en aquesta necessària transformació l´experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.

Les polítiques progressistes dels darrers anys han significat un avenç importantíssim quant als dret de les dones. Els diferents governs socialistes han construït un marc legislatiu que ha situat aquests drets en l´agenda política. Avui, la Llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista suposarà la implementació d´una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori. La Llei d´igualtat efectiva entre homes i dones i el procés actual de definició de la Llei d´igualtat catalana ens fa donar un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´igualtat en tots els àmbits socials.

El respecte al dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones tal i com ens marquen les diferents conferències internacionals de Nacions Unides i les resolucions del Parlament Europeu.

Les fites aconseguides són moltes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta època de crisi és fonamental seguir treballant amb l´horitzó de la justícia social i la igualtat d´oportunitats com a garantia de manteniment de l´estat del benestar.

Les dones i els homes socialistes ens vàrem declarar feministes en el darrer congrés del nostre partit. Així doncs, pensem que hem de seguir avançant en l´aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de què moltes dones, a més d´accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l´àmbit públic i en el privat.

Creiem fermament que s´ha de reconèixer el temps, la seva gestió, com un nou dret de ciutadania. Només donant valor a la vida quotidiana de les persones aconseguirem vèncer aquesta crisi i construir una societat on els valors d´igualtat, equitat i paritat siguin els fonaments bàsics de la convivència.

El projecte socialista per a la construcció d´una societat basada en la igualtat, l´equitat i la paritat, és un camí en el que és cabdal el compromís i la complicitat dels homes. Aquests homes, que com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí. Aquests homes que estan construint unes noves masculinitats per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d´una societat més justa. Una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida.

Campaña electoral: En Euskadi cabemos todos

2009-02-20T01:23:00.000-08:00

Juventudes Socialistas de Euskadi quiere que la precampaña y la campaña electoral de las elecciones vascas sirva para hacer llegar a toda la sociedad, y a la juventud vasca en especial un mensaje claro y sencillo, que en Euskadi cabemos todos.

Si quieres saber más sobre la campaña electoral, accede a la web de JSE-Egaz Ramón Rubial o en movilizate.org

“Jovenes por el cambio” Manifiesto de las Juventudes Socialistas de Euskadi

2009-02-17T15:38:00.000-08:00

Algunos dicen que los jóvenes no mostramos interés por las cuestiones políticas, que carecemos de compromiso con los asuntos colectivos, pero eso no es verdad. Simplemente, rechazamos una determinada manera de hacer política que pone barreras a nuestra participación.

Estamos cansados de que se nos encasille en estereotipos que no se ajustan a nuestro pensamiento y a nuestra realidad. Ni nos pasamos las horas bebiendo, ni estamos pensando todo el rato en salir de fiesta. Cada uno de nosotros, lucha a diario para conseguir una mejor formación e intenta superarse para afrontar el futuro, dando lo mejor de sí.

Somos la generación mejor formada e informada de la historia y tenemos grandes convicciones y principios. Por eso, con la misma energía que nos rebelamos contra las injusticias socialices, rechazamos las etiquetas que nos colocan por ser jóvenes. Basta ya de encasillamientos. Hoy, aquí, los jóvenes reivindicamos nuestro sitio en la sociedad, porque somos protagonistas activos del presente y queremos interpretar el papel principal que nos corresponde en la construcción de un futuro mejor para todos.

Creemos que la política no solo está en las instituciones. La política está en la manera que tiene cada uno de ver las cosas o de actuar ante determinadas situaciones. La política está en todos los lados, porque influye en cualquier situación cotidiana; en el billete del autobús, en la entrada del cine, en la caña que nos tomamos con nuestros amigos...

Debemos tenerlo presente siempre. Porque, si algún día los jóvenes pensamos que la política es sólo para los políticos, el sistema nos habrá ganado la batalla. Habrá conseguido lo que a algunos les gustaría: que nos limitemos a votar cada cuatro años a un partido político como el que ha encabezado durante décadas el Gobierno Vasco, y que el resto del tiempo no nos planteemos nada. Que nos dejemos dominar por la comodidad y el conformismo y renunciemos a ejercer nuestra capacidad crítica. Que nos rindamos, en definitiva, a eso que llaman la “gran fiesta de la Democracia”.

Y no estamos dispuestos a aceptarlo. No lo vamos a admitir aún a pesar de que nos hemos sentido muchas veces excluidos de la política de nuestro país. A pesar de que nuestras instituciones nos han dado la espalda, porque quienes nos han gobernado no nos han tenido en cuenta para nada.

Hemos tenido que escuchar que los jóvenes no nos movemos, que no luchamos contra las injusticias, que pasamos cuando se nos requiere para dar un vuelco a las cosas.

Pero, pese a quien pese, somos el futuro de Euskadi. Y precisamente por ser jóvenes, debemos demostrar a quienes nos juzgan o nos ignoran que tenemos tanta o más capacidad que ellos para producir cambios.

Muy pronto vamos a poder hacerlo. En Euskadi vivimos un momento histórico. Podemos lograr el cambio que abra un nuevo tiempo de esperanza tras tantos años de gobiernos que han alimentado la bronca y la división.

Hoy, en este país, la ilusión se llama Patxi López. Para Euskadi y, en especial, para sus jóvenes. Patxi y el Partido Socialista de Euskadi-Euskadiko Ezkerra representan la alternativa.

Hoy más que nunca, estamos cansados de escuchar las mismas noticias sobre nuestro país; sufrimiento, consultas, autodeterminación, confrontación política, falta de entendimiento... Nos rebelamos contra el raca-raca permanente, porque no podemos soportarlo más.

Queremos luchar por la Euskadi Real, por un país en el que cabemos todos. Por una Euskadi con un Gobierno que se ocupe de los problemas de la gente. Con un Gobierno que apoye a los jóvenes y nos acompañe en las diferentes etapas de nuestro desarrollo. Somos ciudadanos de pleno derecho que ahora nos sentimos olvidados.

Por eso, hoy aquí queremos compartir con la sociedad vasca y, especialmente, con todos y cada unos de los jóvenes, los compromisos que el PSE-EE ha pactado con Juventudes Socialistas de Euskadi Ramón Rubial, tras escuchar las demandas e inquietudes de los jóvenes vascos.

1. Puesta en marcha de un plan de integral para la emancipación de la juventud con dos ejes básicos: la orientación profesional y el acceso a la vivienda, para que los jóvenes vascos dejemos de ser los que más tarde nos emancipamos en Europa.

2. Desarrollo de políticas para retener el talento en nuestro país, evitando que, cada año, muchos de nosotros tengamos que marcharnos para conseguir en otros lugares el puesto de trabajo para el que nos hemos estado formando durante tanto tiempo.

3. Impulso de políticas que contribuyan a poner fin a la precariedad laboral que sufrimos la mayor parte de nosotros.

4. Apoyo a nuestras iniciativas empresariales, acortando los trámites administrativos y plazos para la creación de un negocio, y apuesta por el “PROYECTO INICIATIVA JOVEN”, que fomente la capacidad de imaginación, creatividad e innovación de los jóvenes.

5. Construcción de 40.000 Viviendas de Protección Pública (VPP) en los próximos cuatro años. Al menos el 40% de las VPP que se promocionen serán en régimen de alquiler. Se crearán alojamientos dotacionales, apartamentos de alquiler, para jóvenes de 20 a 25 años, con una renta mensual no superior al 40% del SMI.

6. Establecimiento de un convenio con la obra social de las cajas de ahorros para la creación de un “HIPOTECA JOVEN” que reduzca los tipos de interés para los mejores de 35 años, por el 100% de la tasación.

7. Pacto social y político a favor de las energías renovables y de su pleno desarrollo en un plazo de cinco años.

8. Apuesta por un modelo educativo trilingüe (castellano, Euskera e inglés),sin discriminación entre lenguas. Una educación en valores democráticos, que combata los presupuestos ideológicos del totalitarismo en cualquiera de sus formas, y deslegitime ética, social y políticamente el terrorismo. Una educación plural para la sociedad plural en la que vivimos, que trate el euskera no como si fuera sólo el patrimonio de unas siglas, sino como patrimonio de todos y cada uno de los ciudadanos vascos.

9. Creación de un ABONO JOVEN DE LA CULTURA, que facilite nuestro acceso a precios asequibles a los eventos culturales, y puesta en marcha de la OFICINA DE JÓVENES CREADORES VASCOS, que impulsará la difusión de las obras y creaciones de nuestros jóvenes artistas.

10. PACTO POR LA NOCHE, para garantizar los derechos de todos, buscando acuerdos para superar las actuales limitaciones, incrementando las diferentes opciones de ocio y tiempo libre.

11. Optimización de la empleabilidad de los jóvenes inmigrantes que, en numerosas ocasiones, requieren una orientación personalizada y adaptada a la realidad, con el necesario asesoramiento y oferta formativa, tanto continuada como ocupacional. Lucha contra la contratación irregular de la población extranjera y tolerancia cero ante cualquier manifestación xenófoba o racista.

12. Puesta en marcha de programas de prevención y campañas regulares de información contra el alcoholismo y la drogodependencia, y formación sanitaria desde los centros escolares.

13. Instalación de máquinas expendedoras de preservativos masculinos y femeninos a un precio simbólico en los centros públicos y en lugares donde la presencia de jóvenes sea amplia.

14. Campaña por la creación de nuevas zonas wimax para que los ciudadanos de la CAV podamos tener un acceso libre y gratuito a Internet. Todos los ciudadanos tendremos derecho a acceder a un servicio básico de al menos 1 mega.

Euskadi tiene que ser un país construido entre todos y para todos. También para jóvenes. En estos catorce compromisos depositamos nuestra ilusión, y estamos seguros que podrán hacerse realidad a partir del 1 de marzo. Nuestra esperanza tiene nombre de cambio. Se llama Patxi López.